Abril del 1384
L’abat del meu monestir és massa vell per a viatjar.
Ell m’ha demanat d’anar en el seu lloc a la cerimònia de
consagració de l’església de Santa Maria del Mar a Barcelona.
Hi assistirà el rei Pere III, el Cerimoniós.
L’abat i els meus germans monjos m’han donat una llarga
llista de preguntes. Jo he de ser els seus ulls i les seves orelles en el
viatge.
Demà comença el meu viatge. Se’m permetrà trencar el vot de
silenci.
Hi ha tantes coses a veure i aprendre fora del nostre
monestir!
Durant el meu viatge m’hostatjaré en abadies i cases de pagès
i visitaré algun castell abans d’arribar a Barcelona.
Mentre camino, recordo i enyoro la vida al monestir. Allà la
vida és molt tranquil·la, el temps passa lentament. La meva vida està dedicada
a l’oració i a la reflexió, puc llegir però no puc expressar els meus
sentiments, me’ls quedo per a mi sense trencar el vot de silenci.
A Santa Maria del Mar tots vestirem igual, no sé que
menjarem, jo només estic acostumat a menjar les coses que em posen dia rere dia
al meu monestir. Sembla una vida dura, i la gent de fora el monestir ho diu,
per això crec que t’ha d’agradar i has de tenir una força de voluntat per
dedicar-te amb això.
A part d’estar enyorat del meu monestir i dels meus companys,
crec que serà una manera de poder trencar el meu vot se silenci i compartir la
meva experiència amb l’altra gent que hi haurà i potser, fins i tot que
m’ensenyin moltes coses que no sabia.
Ara es hora de no pensar en tot el que passarà i pensar en el
llarg camí que ens espera i disfrutar el màxim d’aquesta gran experiència.
